Després de tant de temps sense actualitzar, ho faig sobre rodes.
Avui he anat pel poble amb la cadira de rodes.
He fet l'itinerari marcat. M'han acompanyat dos amics, l'Oscar i la Sandra. Ells dos anaven grabant-me i jo portava la cadira.
La veritat és que ha sigut una gran experiència. He rigut, he sentit il·lusió, ganes per descobrir noves experiències, però he arribat també a sentir por, i en alguns moments vergonya (quan passàvem per davant de gent que coneixia, o m'havia d'aixecar de la cadira perquè pel lloc que passava no era accessible...).
Però dintre de tot, estic contenta. Ha sigut tota una aventura en la qual m'he pogut posar en el paper d'aquelles persones que conviuen amb la cadira de rodes.
Fins avui feia el treball d'un món que em quedava lluny. No em podia imaginar la manera exacta que de viure sense poder caminar fent servir les cames. És només així quan te n'adones que s'ha de fer alguna cosa per canviar aquesta situació.
Anècdotes?
SÍ, POSITIVES: m'han demanat si necessitava ajuda, m'han deixat passar en més d'una situació en passos de vianants, en general la gent del carrer m'han ajudat bastant. També a pujar a l'autobús...
NEGATIVES: alguna, els braços se m'han cansat bastant, i les mans també. S'ha de dir que la cadira era d'hospital i no reunia les condicions essencials per una cadira.
Al llarg d'aquests dies, estic començant a posar solucions als problemes que hi han al centre urbà. La sortida d'avui, m'ha servit també per demostrar el que escric i les solucions fer-les més reals.
